Carles Sala. D'oller a artista de la ceràmica
Exposició temporal
Vers l’any 1883, Francesc Sala i la seva esposa Rita Muñoz, besavis de Carles Sala, arriben a la Bisbal, procedents de Breda, induïts per les expectatives d’una millora de la seva situació econòmica. Les notícies de què disposem ens els situen primer a la carretera de Girona, on establiran la llar i l’obrador. A finals del segle XIX adquireixen un terreny en un dels espais perifèrics del municipi, just al capdamunt del nou carrer Indústria de la Bisbal, on edificaran l’obrador amb totes les instal·lacions i equipaments necessaris per a la pràctica terrissera.
Amb la mort de Francesc Sala l’any 1908, serà Conrado Sala Muñoz, el seu fill i successor, qui d’aleshores ençà assumirà el negoci. A partir de 1921 i fins a l’any 1966, Conrado ja apareix als anuaris com a fabricant d’olleria, així mateix al carrer de la Indústria (en algun any s’aclareix que és al número 18, actualment el 24). El substituirà el seu fill Enric Sala Galceran, el qual continua amb la fabricació d’obra per a foc característica de l’obrador. A principis dels anys seixanta del segle XX s’incorpora al taller en Carles Sala i Mitjà, fill de l’Enric, el qual mantindrà inicialment la producció tradicional fins que, a partir del seu coneixement profund de la tècnica i la pràctica secular, iniciarà un procés de coneixement evolutiu que el portarà a cercar noves textures, formes i colors allunyades de la terrissa. Serà a finals dels anys setanta quan decideix dedicar-se plenament a la ceràmica artística, desenvolupant nous camins farcits de creativitat.
