LUr. Somni d'hivern

Al món, mon somni, els flocs tocaren terra per vestir-nos de blanc, a l’espera pels brots.  A pics,
ens confon. Com fondre el sentit, transició: com fos el gel flueix en riu. Es trencaren els núvols. Caigueren suaus al bosc en calma, transformant-se per ressons invisibles. Aquests se senten i s’assenten quan el vent bufa esperances.
Esdevenen carícies de brots, de vols, d’ànimes com gerres on aniran les flors. Al món, mon amor, dels porus sorgeixen les ales, de la nit el dia, del recull l’eclosió.

LUr: Gemma Armengol Lacalle i Igor Garai Aldekozea