Indilletres publica el llibre ‘Llucieta Canyà, l’etern oblit. Una escriptora en un món d’homes’

A les portes de celebrar la una nova fira de llibres Indilletresa la Bisbal d’Empordà, els dies 3 i 4 de desembre, l’Associació Indilletres publica el llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit. Una escriptora en un món d’homes. La publicació, coincidint amb la cinquena edició de la fira de llibres Indilletres, inclou un centenar dels textos que Canyà va publicar a la secció «Món femení» a La Veu de Catalunya els anys 1929 i 1930, quinze  poemes inèdits, dues partitures també inèdites de composicions d’Emili Saló basades en poemes de l’autora bisbalenca i textos de Xavier Cortadellas, Ma Àngels Cabré, Vicenç Pagès, Neus Real i Judit Pujadó que analitzen la seva obra i la contextualitzen.

Llucieta Canyà era una dona inquieta, independent, culta, sensible, divertida, intel·ligent, guapa, audaç, informada, crítica, desimbolta, lliure, valenta i conscient; una dona del moment, nova i diferent de la d’abans; una dona que és paradigma de la modernitat i que, amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera, crida les catalanes a reflexionar sobre la seva actitud politicosocial, a estudiar i a interessar-se pel moment decisiu que viu Catalunya. Va escriure llibres, obres de teatre, poemes i, durant dos anys, va publicar la secció «Món femení» a La Veu de Catalunya.

Amb Llucieta Canyà, l’etern oblit, l’Associació Indilletres vol reivindicar l’obra de l’autora bisbalenca tal com ens sembla que s’ha de fer: posant-la al centre del debat cultural, apostant per la lectura i pel coneixement del nostre passat que és, sens dubte, el que ens permetrà anar sempre més lluny i amb una base més sòlida, amb respecte i amb tolerància, bo i entenent que cap arbre no pot créixer sense arrels.

La quarta edició del Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada
La quarta edició del Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada vindrà precedida per la presentació  del llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit, que es farà en el marc de la 5a fira Indilletres de la Bisbal. Serà el proper dissabte 3 de desembre, a les 11 h, al Pavelló Firal de la mà de Neus Real i Xavier Cortadellas. Tot seguit, a 2/4 de 12, hi haurà un concert de veu i piano de les composicions d’Emili Saló basades en poemes de Llucieta Canyà. La interpretació anirà a càrrec de la soprano Eulàlia Ara i del pianista David Granato. Finalment, a les 12 h, es farà l’acte d’entrega del 4t Premi Llucieta Canyà.

El lliurament va a càrrec de l’Associació Indilletres. El jurat està format per membres de l’entitat. Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans no hi ha un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’Associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. El premi està dotat en 500 euros. L’any passat va guanyar-lo la periodista Marina Porras per l’article sobre el llibre On ets de Sally Rooney al mitjà El Tribú. Anteriorment, l’any 2021, el va guanyar Eva Vàzquez; i el 2020, primera edició del guardó, va obtenir-lo Pere Antoni Pons. Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural.

Llucieta Canyà i Martí (La Bisbal, 1901 – Barcelona, 1980)
Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Als 28 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, on va tenir una secció diària titulada «Món femení». També va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia uns grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat.

El 1929 va publicar el poemari Mare, l’obra Caixa de núvia (1933) i L’etern femení (1934) prologat per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia L’estudiant de Girona, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa, va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant a publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia L’amor té cops amagats, representada al Romea. El 1957 va editar L’etern masculí, també prologada per Josep Maria de Sagarra.