Parlem de Llibres "La sang és més dolça que la mel" de Josep Torrent

A la Biblioteca Pública Municipal «LA SANG ÉS MÉS DOLÇA QUE LA MEL» Un títol enigmàtic per a una novel·la de misteri. Josep Torrent, bellcairenc establert a Olot, torna a l’Empordà per presentar-nos la investigació de l’assassinat d’un vigilant del Museu Dalí en unes circumstàncies poc clares i amb poquíssimes pistes, que el caporal dels Mossos de Figueres, Damià Surrell, anirà completant fins a resoldre l’entrellat de la història. Les aventures actuals són els assassinats, els robatoris i tota mena de delictes que alteren un ordre natural i que uns herois tracten de solucionar. Les novel·les cavalleresques, doncs, molt més versemblants i que basen la trama en la lògica realista, serien l’antecedent de les novel·les de misteri actuals, i entre elles la del nostre autor. Josep Torrent ens va desgranant a poc a poquet els enigmes, procurant que la tensió de la intriga no es perdi mai; mentre que en Surrell, el protagonista anirà lligant caps des de petits indicis que només un bon perdiguer sap rastrejar. No pensem, però, en les grans deduccions d’un Poirot ni en la sagacitat d’un Holmes; és molt més una investigació arran de terra. Fins i tot el lector pot anar fent suposicions paral·lel ament a les del caporal i més d’una vegada n’endevina el resultat; no pas dels fets, que el lector coneix per endavant, sinó de les claus que porten a la resolució del cas. Fins i tot, de vegades hi reconeixem algun recurs que ja hem llegit en altres clàssics del gènere, com les pistes lingüístiques, i que ens fan anar més enllà del que la novel·la acaba recollint i ens produeix una certa, però mínima, expectació frustrada. Hi trobem també, com en les bones novel·les cavalleresques, les seves dosis d’humor i d’amor, tot i que personalment trobo molt més ben resoltes les primeres. La ridiculització de les mesures de seguretat del museu; la ineficàcia dels cossos policials, més pendents de penjar-se medalles que de fer la feina ben feta; el pam de nas amb què queden uns malfactors superarmats i superorganitzats perquè un pescador jubilat els passa la mà per la cara amb un pla basat en deduccions gairebé infantils; la bona feina d’un caporal que supera de llarg, en tot, el seu superior jeràrquic, etc., són algunes de les crítiques iròniques que fan que la gent menuda, la bona gent, ens sentim millor i millors després de la lectura. Tot passa en el nostre Empordà. Cadaqués, Figueres i Púbol són el triangle dalinià principal i on passa la major part de l’argument. Organitza: Grup de Lectura