Presentació del llibre "Xavier Cugat i Mingall (1900-1990)" de Joan Gay, Joaquim Rabaseda, Anna Costal (Editat per Ajuntament de Girona)
Presentació del llibre "Xavier Cugat i Mingall (1900-1990)" de Joan Gay, Joaquim Rabaseda, Anna Costal (Editat per Ajuntament de Girona)
Mundial
Al final de la presentació, hi haurà una actuació de l'Orquestrina Jazz Band de l'Escola Municipal de Música Conrad Saló de La Bisbal
Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1900 – Barcelona, 1990) va ser músic i caricaturista. Al capdavant d’orquestres formades per intèrprets cubans, mexicans o porto-riquenys, va saber forjar una estètica que reconvertia els ritmes llatins en un producte tropical i exòtic molt ben acollit pels públics nordamericans. Va triomfar al Hollywood daurat dels anys quaranta i cinquanta: va aparèixer en una vintena de pel·lícules dirigint la seva orquestra i va incorporar-se a la vida mundana que envoltava les grans figures del cinema. Li van ser dedicades dues estrelles del Passeig de la Fama: una pels enregistraments discogràfics i una altra per les intervencions a televisió.
Fins ara, aquesta vida glamurosa i plena d’èxits l’hem conegut a partir de les narracions del propi Cugat, dues autobiografies, entrevistes i aparicions públiques que li van permetre construir-se una figura mítica a mida. Ben poques vegades s’ha realitzat una anàlisi crítica de personatge. Aquest llibre contrasta el discurs del mateix Cugat amb la documentació històrica, delimita la fina línia que separa els records i els fets, a la vegada que aprofundeix en dos aspectes concrets de la seva biografia: la condició de gironí i l’aspecte musical de la seva carrera. Una perspectiva diferent, que presenta alguns aspectes inèdits i sorprenents.
Sobre els autors
Gironins, musicòlegs i professors de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Comparteixen l’interès pels fenòmens musicals contemporanis, especialment per aquells que tenen com a escenari Catalunya, sense renunciar a una mirada global. Han treballat temàtiques relacionades amb els compositors dels segles XIX i XX, la música de ball, la història oral, la societat de l’espectacle,
l’òpera, la relació de la música amb les arts visuals i amb les ideologies.
Reivindiquen una musicologia activa i necessària en l’àmbit de les humanitats que, més enllà dels documents o les partitures, ajudi a comprendre els valors i funcions que les societats han donat a les músiques.
Organitza: Àrea de Cultura
