El desenvolupament de l'eòlica marina flotant i la conservació de la biodiversitat a la mar de l'Empordà

És evident que superant el llindar dels 2ºC de l'escalfament global exposaria la humanitat a greus reptes de salut i seguretat. La necessitat de sistemes d'energia alternativa com l'eòlica marina per avançar cap als objectius de descarbonització i transició energètica resulta innegable. L'acord de Paris requereix un canvi sistèmic utilitzant una àmplia gamma de solucions, de les quals les energies renovables son una de les més atractives. Però això no és una tasca senzilla. A més, si es fa sense tenir en compte adequadament els ecosistemes I la pèrdua potencial de biodiversitat, podria causar més mal que bé.

Rafael Sardá és científic sènior del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) des del 1991. Fa recerca a la Unitat de Sistemes Socio-ecològics Marins i Costaners del CEAB. Professor associat del Departament d’Innovació i Operacions de l’escola superior ESADE
(www.esade.edu) des del 1993, fent cursos de gestió ambiental, i cofundador del grup de negocis i medi ambient Aliança Global de les escoles de negocis (CEMS) (www.cems.org ). Llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona (1979). Doctor en Ecologia Marina (premi extraordinari de la Universitat el 1984). Becari Postdoctoral de ple dret al Marine Biological Laboratory (MBL) a Woods Hole (MA-EUA, 1986-1988). Màster en Administració d’empreses (MBA) per la l’escola superior ESADE de Barcelona (1989). Membre de l’Associació Científica de la Universitat de Boston a l’MBL (1995). Rafael Sardá estudia la frontera entre sistemes socials i ecològics, com funcionen i interactuen, com fer front a problemes ambientals actuals i emergents, locals i globals i el paper, si s’escau, que la ciència i la normativa poden jugar-hi.